A partir de l’article d’Umberto Eco: per a què serveix el professor, cadascun de nosaltres en grup va presentar en forma de transparència allò que havia captat del text. Les maneres d’expressar-ho van ser força variades i originals. Unes tendien a reflectir la idea clau del text de manera pictòrica, quasi publicitària, d’altres, s’esforçaven amb mapes conceptuals relacionant l’evolució de la figura del professor en concòrdia amb les tres generacions socials-històriques. Va esdevenir també una transparència inesperada força original i improvisada… a partir d’unes lletres fetes a mà en paper i col·locades al projector. Aquesta experiència em va fer pensar que, els suports utilitzats en les noves tecnologies sense la voluntat del mestre (enfocar l’activitat amb determinats objectius didàctics i pedagògics) no tenen cap mena de rigor educatiu. Pot dir-se que la figura del mestre aquí és essencial per a reformular, per filtrar, i per enfocar bé allò que es vol transmetre. Seria bo que no ens quedéssim massa al·lucinats amb les NNTT fins al punt de prescindir d’aquest do humà.
PD: …. ☼….ara m’he enrecordat d’un llibre que vaig llegir de petita: Farenheit 451
HOla te dejo un comentario cumpliendo con la premisa de la asignatura, hace mucho que no te veo por la clase, espero que todo te vaya bién, por aqui andamos muy liados, bueno estamos tan liados que no podemos ni andar, aún más si la cuerda que nos lía nos ata los pies, en fin!!! Te dejo el comentario y muchos ánimos como postdata.
Emma, si no poses tot en el blog l’assignatura et sortirà un no presentat perque et falten activitats.